El primer sistema d'elecció de càrrecs que se'n té constància a Ribes era per escollir els 3 jurats de la Universitat de Ribes (regidors del govern de l'Ajuntament, en termes d'avui en dia) a finals de l'edat mitjana i durant l'edat moderna. El mètode d'elecció era per insaculació (és a dir, a sorts) i es realitzava el 3 de maig de cada any.
Amb el Decret de Nova Planta qualsevol tipus d'elecció municipal va desapareixer i caldria esperar un segle per tornar a veure eleccions, fins la regència d'Isabel II. Les primeres eleccions amb sufragi universal masculí van ser convocades després de la Revolució de 1868. Amb la Restauració Borbònica, el sufragi va tornar a ser censatari i el 1890 va tornar a ser universal.
La constitució republicana de 1931 va permetre el sufragi universal, aprovant la introducció del sufragi femení. Amb el franquisme, el sufragi va tornar a limitar-se i només podien votar els caps de casa. Finalment, amb l'aprovació de la constitució de 1978, el sufragi va tornar a ser universal per a majors de 18 anys. Curiosament, cal destacar que a la consulta del 2014 l'edat de vot es va rebaixar als 16 anys.
A les eleccions municipals s'escullen els regidors que conformen el ple de l'Ajuntament. Són les eleccions en que s'escullen representants al nivell més baix de l'administració. El nombre d'escons del ple ve marcat per la llei i és determinat pel recompte de població. En el cas de Sant Pere de Ribes, actualment s'escullen 21 regidors. En el primer ple després de les eleccions muncipals són els regidors qui escullen l'alcalde o alcaldessa i cal una majoria absoluta per ser escollit. En cas que cap candidat l'obtingui, queda proclamat alcalde el cap de llista del partit més votat.
En l'actualitat, la legislatura dura 4 anys i tots els escons es renoven alhora. S'escullen per representació proporcional en llistes tancades i el repartiment d'escons s'efectua mitjançant la llei d'Hondt, entre les llistes que obtinguin més del 5% dels vots. Aquest sistema fou introduit el 1979, en les primeres eleccions celebrades després de la dictadura.
Fins el 1931, les eleccions muncicipals funcionaven d'una manera diferent. El nombre d'escons també venia determinat pel recompte de població i durant tot el primer terç del segle XX fou de 10 escons. La diferència recau en cada 2 anys se celebraven eleccions per renovar la meitat dels regidors. Això significa que un regidor s'escollia per a un perídoe de 4 anys. Per canviar majories al ple normalment era necessari guanyant en 2 eleccions o més.
L'elecció de regidors es feia en dues circumscripcions plurinominals en el cas de Sant Pere de Ribes mitjançant un sistema majoritari plurinominal limitat, que és el que s'utilitza actualment a les eleccions al Senat: cada votant tenia un vot menys que el nombre d'escons a escollir (per tal de facilitar la presència de l'oposició) i els candidats amb més vots eren escollits. L'elecció de l'alcalde també es feia al primer ple de la legislatura.
Durant la Segona República, la competència en eleccions municipals va ser transferida a la Generalitat i aquesta va aprovar un sistema electoral curiós mitjançant llistes tancades: el primer partit s'enduia el 65% dels escons i el segon partit la resta.
Aquestes eleccions se celebren cada 4 anys com a molt. En aquestes eleccions s'escullen els diputats que formen part del Parlament de Catalunya, l'òrgan legislatiu autonòmic, que després escullen el president de la Generalitat.
Per escollir els diputats, se subdivideix el territori en quatre circumscripcions, que corresponen a les províncies. Les circumscripcions són plurinominals i el nombre de diputats a escollir és proporcional al recompte de població de 1980. Des del 1980 els diputats s'escullen en llistes tancades mitjançant el sistema d'Hondt amb una barrera legal del 3% a nivell de província. Aquest sistema electoral és l'utilitzat en les eleccions al Congrés, ja que Catalunya no té llei electoral.
Durant la Segona República, Catalunya va aconseguir la seva autonomia i amb l'aprovació de l'Estatut es va crear el Parlament i es va reinstaurar la Generalitat. Només es van arribar a fer unes eleccions. Els sistema electoral utilitzat fou el mateix utilitzat va ser el mateix que l'utilitzat a les eleccions generals: Catalunya formava cinc circumscripcions: Barcelona ciutat, Barcelona província, Tarragona, Lleida i Girona. L'escrutini era majoritari plurinominal i limitat: cada elector tenia menys vots que diputats a escollir (igual que actualment a les eleccions al senat). Per a ser electe calia treure almenys un 20% dels vots. Si quedaven llocs vacants, se celebrava una segona volta al cap de dues setmanes. El president de la Generalitat també era escollit pel Parlament, com a l'actualitat.
Les eleccions al Congrés dels Diputats se celebren com a molt cada quatre anys i es fan el mateix dia que les eleccions al Senat. El Congrés dels Diputats és la cambra baixa de les Corts Generals, el parlament d'Espanya. És aquesta cambra l'encarregada d'elegir el president del Govern un cop s'ha constituit la cambra després de les eleccions.
Tota Espanya està subdividida en circumscripcions, equivalents a les províncies i a les dues ciutats autònomes del nord d'Àfrica. Cada circumscripció escull un mínim de 2 diputats (excepte Ceuta i Melilla) i la resta de diputats s'adjudiquen segons el recompte de població abans de les eleccions. Els diputats s'escullen per representació proporcional amb llistes tancades i una barrera legal del 3% a les circumscripcions. La repartició d'escons es fa mitjançant la llei d'Hondt.
La llei actual fou aprovada el 1977. Abans van existir diverses lleis, centrades en l'elecció de diputats en sistemes majoritaris i circumscripcions plurinominals o uninominals, segons l'època.
Durant la Restauració, a Espanya coexistien districtes uninominals i plurinominals a dins de cada província. Sant Pere de Ribes pertanyia al districte de Vilanova i la Geltrú, que era uninominal (només escollia un diputat). El districte estava format pels municipis de: Castellet i la Gornal, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Sant Pere de Ribes, Canyelles, Olivella, Olesa de Bonesvalls, Begues, Castelldefels, Gavà, Viladecans, El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Cervelló (i la Palma), Sant Climent de Llobregat, Torrelles de Llobregat, Vallirana, Corbera de Llobregat i Pallejà. El candidat més votat era escollit diputat. El 1890 es va introduir el sufragi universal masculí. El 1907 es modifica la llei i si en un districte es presenten el mateix nombre de candidats que de membres a escollir, aquests queden proclamats automàticament sense necessitat d'elecció.
Aquesta llei va modificar-se el 1931 per a les eleccions d'aquell mateix any. Es van suprimir els districtes uninominals i els diputats van passar a escollir-se en circumscripcions provincials. En aquelles províncies on la capital tingués més de 150.000 habitants, el terme municipal de la capital formaria una circumscripció apart. D'aquesta manera Sant Pere de Ribes va formar part de la circumscripció de Barcelona provínicia. El mètode d'elecció és el mateix que l'utilitzat actualment al Senat: majoritari plurinominal limitat (cada votant té menys vots que membres a escollir en aquella circumscripció). Es requeria als candidats de treure un 20% dels vots a la primera volta per poder ser escollits. En cas que quedessin escons vacants, es realitzava una segona volta dues setmanes després.
El 1933 es va modificar lleugerament la llei electoral per augmentar el nombre d'escons de la majoria (és a dir, el nombre de vots de cada votant) i per posar la nova norma de que com a mínim un candidat d'una llista hagués d'obtenir almenys el 40% dels vots a la primera volta.
Les eleccions de senadors tenen lloc el mateix dia que les eleccions al Congrés dels Diputats. Els senadors són els membres de la cambra alta de les Corts Generals: el Senat.
Hi ha dos tipus de senadors: els escollits directament i els designats pels parlaments autonòmics
Els senadors d'elecció directa s'escullen en diferents circumscripcions: les províncies peninsulars estan representades per 4 senadors cadascuna, Ceuta i Melilla per 2 cadascuna, les illes grans (Mallorca, Tenerife i Gran Canària) per 3 cadascuna i les illes petites (Menorca, Eivissa, el Hierro, la Palma, la Gomera, Fuerteventura i Lanzarote) per 1 senador cadascuna. L'escrutini és majoritari plurinominal limitat a les circumscripcions de 3 i 4 senadors, amb un vot menys; majoritari plurinominal a Ceuta i Melilla i majoritari uninominal a les circumscripcions d'un senador. Només hi ha una volta, de manera que són escollits els candidats amb més vots.
El nombre de senadors escollits pels parlaments autonòmics és variable i depén de la població de la comunitat. Cada comunitat escull un senador com a mínim i un altre per cada milió d'habitants. L'elecció d'aquests senadors es realitza en dues ocasions: just després de les eleccions generals i poc després de les eleccions autonòmiques, per la qual cosa el nombre de senadors per partit pot canviar considerablement en una mateixa legislatura.
Les eleccions europees se celebren simultàniament cada 5 anys a tots els països membres de la Unió Europea per a escollir els eurodiputats.
Cada estat membre té assignat un nombre de diputats a escollir segons el Tractat de Niça. El sistema d'eleccó l'escull cada país, però ha de ser proporcional. En el cas d'Espanya, s'ha establert una circumscripció única i la repartició dels escons és proporcional, en llistes tancades mitjançant el sistema d'Hondt, sense barrera legal.
L'elecció d'alcalde es produeix al ple de constitució de l'Ajuntament nou després de les eleccions municipals o extraordinàriament després de la dimissió o mort de l'alcalde anterior.
Actualment, abans d'iniciar la votació, els grups municipals anuncien qui serà el seu candidat. La votació és secreta. Per a ser investit alcalde, cal obtenir la majoria absoluta dels vots. En cas que ningú obtingui la majoria absoluta, queda proclamat el candidat de la llista més votada a les darreres eleccions municipals. En cas que hi hagués hagut empat a les eleccions municipals, l'elecció es resol per sorteig davant de la Junta Electoral.
Alternativament es pot produir una elecció d'alcalde en forma de moció de censura.
Durant la Restauració, per l'elecció d'alcalde també es requeria una majoria absoluta a la primera volta i en una hipotètica segona volta. Si en aquesta segona volta tampoc hi havia majoria absoluta, l'alcaldia es decidia per sorteig. En cas de la dimissió o mort de l'alcalde a menys de 6 mesos de les següents eleccions, era proclamat alcalde el candidat que hagués rebut més vots a les últimes eleccions municipals.l
L'administració de les comarques són els consells comarcals, que tenen un govern i una assemblea legislativa: el ple. Els consells comarcals es renoven cada 4 anys, el mateix dia que se celebren eleccions municipals.
Els plens dels consells comarcals són escollits indirectament per la ciutadania mitjançant els resultats obtinguts de les eleccions municipals. El nombre de membres d'un consell comarcal ve definit per la població de la comarca. Dos terços dels consellers són escollits aplicant la llei d'Hondt a la suma de vots obtinguts per cada partit a les eleccions municipals. El terç restant es calcula aplicant la llei d'Hondt al nombre de regidors obtinguts a les municipals. Cada partit tria internament qui seran els consellers.
El Consell Comarcal del Garraf està format per 33 membres. Això significa que 22 consellers són escollits segons el nombre de vots i 11 segons el nombre de regidors.
L'administració de les províncies són les diputacions, que tenen un govern i una assemblea legislativa: el ple. Les diputacions provincials es renoven cada 4 anys, el mateix dia que se celebren eleccions municipals.
Des de 1979 els plens de les diputacions són escollits indirectament per la ciutadania mitjançant els resultats obtinguts de les eleccions municipals. La província se subdivideix en tantes circumscripcions com partits judicials hi hagi. El nombre de membres a escollir a cada partit judicial depén de la població d'aquest. El mètode d'elecció és proporcional amb el sistema d'Hondt segons el nombre de vots obtinguts pels partits dins d'un partit judicial en les eleccions municipals.
En el cas de Sant Pere de Ribes, el municipi pertany al partit judicial de Vilanova i la Geltrú, que només escull un diputat provincial a la Diputació de Barcelona. Els altres municipis que formen el partit de Vilanova són els de la comarca del Garraf.
Durant la Restauració i fins la dictadura de Primo de Rivera, els diputats provincials eren escollits directament per la població. Els partits judicials s'agrupaven de dos en dos per formar circumscripcions. En el cas de Vilanova, s'ajuntava amb Sant Feliu. El ple es renovava cada dos anys en la meitat de les circumscripcions, de tal manera que el càrrec d'un diputat durava 4 anys. En cada districte electoral s'escollien 4 diputats mitjançant un escrutini majoritari plurinominal limitat (cada votant tenia 3 vots) a una sola volta. Les diputacions provincials van desapareixer durant la Segona República.
Eleccions presidencials. Tan sols se celebraren l'any 1936.
A cada circumscripció electoral s'escollia un determinat nombre de compromissaris que escollien juntament amb les Corts Generals el President de la República. El sistema d'elecció era el mateix que l'utilitzat a les eleccions generals, amb l'única diferència que no existia cap percentatge mínim per ser escollit i l'elecció s'efectuava a una sola volta.